Entrevista a l'Oriol

Som un grup d'estudiants de 3r i 4t de l'IES l'Alzina. Estem realitzant el Taller de còmic històric. El dimarts 13 d'octubre va venir l'Oriol, que ens ajudarà en el nostre treball sobre el còmic històric. En aquesta primera trobada vam fer-li una entrevista, tot interessant-nos per la seva professió.

Qui és l'Oriol?

L'Oriol Garcia Quera (Barcelona, 1967) porta els llibres a la sang: el seu besavi va obrir la llibreria Quera, i el seu avi Joan Quera (un dels fundadors de l’Editorial Alpina) la va especialitzar en temes de muntanya i excursionisme.
Aquesta influència, la passió pel dibuix, i l’amor per la història del seu país, es convertiran en els tres eixos sobre els quals l’Oriol construirà la seva tasca professional.L'Oriol començà a publicar còmics al 1987 a la revista Cavall Fort i, com aquell que diu, la resta és història.

1. A quina edat vas descobrir el teu talent?
Ja des de parvulari tenia obsessió pel dibuix, m'agradava molt. Quan tenia 7 o 8 anys els meus pares van apuntar-me a classes de dibuix.

2. En que t’inspires a l’hora de dibuixar?
La inspiració ve de cop. Per diferents motius: llegint una novel·la, conversant amb algú, llegint el diari, passejant pel carrer, etc. La inspiració no és una cosa que surti sempre del mateix lloc.

3. En quin estil de còmic et situes?
Em situo en un estil de còmic realista. Faig còmics històrics, en concret de fets històrics de Catalunya.

4. Normalment en quants dies fas un còmic?
Un còmic trigo en fer-lo d'un a dos anys.

5. Es pot viure fent de dibuixant ?
Si, clar que es pot viure de dibuixant.

6. Com vas començar a fer còmics, perquè t’agradava o per casualitat
Per casualitat. Als nou anys els meus pares em van inscriure en una escola d’art en la qual no ens ensenyaven gaire coses. Peró vaig tenir la sort de trobar-me un noi que dibuixava amb l'estil del còmic i a arrel d'allò vaig encaminar-me al món del còmic.

7. Ser dibuixant és un bon ofici?
Si, és un bon ofici, però t'ha d'agradar molt. Aquesta professió demana molta creativitat i concentració. Són moltes hores per veure un resultat i si no t'agrada es pot fer molt pesat.

8. Quin és el còmic que has dibuixat que més t’agrada?
M'agraden tots els còmics. Però potser el que em fa una mica més d´il·lusió és el còmic sobre el meu barri,el casc antic de Barcelona.

9. És necessari molt material per fer un còmic?
No cal utilitzar molt material. M'agrada pintar amb aquarel·la·les. Primer ho dibuixo en paper, amb llapis, ho pinto amb aquarel·la·la i finalment ho escanejo per passar-ho a format digital. I faig els últims retocs.

10. De petit, tenies por a dibuixar o creies que ho feies bé?
No tenia por a dibuixar, tothom em deia que ho feia molt bé, que era el millor dibuixant de classe. Fins que em van apuntar a l`escola de dibuix. Allò ja era diferent, tots ells també eren els millor entre el seus companys.

11. Com t’organitzes a l’hora de fer un còmic (quin procés utilitzes)?
Faig primer la fase d’escriure, escollir l’època, escric la història, quins personatges hi ha... La documentació i el guió, i finalment em poso a dibuixar, amb llapis i desprès ho passo a color.

12. Com organitzes els dibuixos en els llibres ?
En el moment de fer Story – Board.

13. Quina part del còmic és més difícil de fer, dibuixos, expressions, ambient etc. ..
Em resulta més complicada fer la part narrativa de la història que vull explicar.

14. La majoria diem que no sabem dibuixar, ens podries dir quin truc poses en els dibuixos perquè et surtin bé?
No hi ha cap truc. Es a dir per tal que et surtin bé els dibuixos no s'ha de tenir por. Tothom sap dibuixar i no s'ha de tenir vergonya.

15. Quan vas fer el primer còmic sencer quina sensació vas tenir?
La primera història que em van publicar va ser en una revista que jo llegia, només eren vuit o nou pàgines. Vaig sentir una sensació molt forta d'alegria, molta il·lusió, similar al naixement dels meus fills.

Aquí us deixem una presentació de les sessions de treball amb l'Oriol.